Yaks,renos i porcs senglars

Bones a tots!
Primer de tot vull donar s'enhorabona a nes creadors i escriptors des blog,per haver tengt aquesta idea tan bona i haver-la dut a terme. sou uns fenomenos!Tót sigui per recrearnos!
Com ja sabeu,no som un gran amant de ses noves tecnologies ni de ses xarxes socials i amés desde el meu exili temporal no me puc embrutar de sa manera que m'agradaria(anar a escalar a sa roca amb es temps que fa per aquí seria massa brutor fins hi tot per una bona grapa).
Durant ses primeres setmanes vaig anar un parell de vegades a fer s'indio a un rocodrom que hi ha per aquí.Està molt bé i hi ha molt bona penya, però ses brutoretes que se fan allà ni se poden comparar amb ses putades i els articles que estau fent darrerament...amés com vos podeu suposar encara no he pensat a fer cap foto...així que no tenia res digne de publicar
Per tót això encara no ´m'havia decidit a fer cap entrada,però degut a sa pressio popular (i a modo de prova) vos faré un petit resum de ses meves activitats grapils de ses darreres setmanes;

Sí, això ès tót. Una imatge val més que mil paraules...

Sa setmana passada me vaig fer una mica de desfalco a nes tendons de sa mà dreta ,

(a anaquest dit)

(me vaig emocionar marcant un bulder als alemanys)així que ara he de fer repòs.

Però gràcies a sa lesió vaig estar més motivat per anar a córrer per sa neu,i gràcies a això he pogut descobrir un bosc ple de camins i llocs intrigants...(d'aquí lo de yaks,renos i porcs senglars).Quan tengui "més" fotos ja vos ho explicaré...

4GRAPES I COL·LEGUES DE VIATGE

Els 4 Grapes sóm:

Betlem: animal loco com cap de igual, precursor de l'expedició a l'Aneto,fer l'ultratrail de la serra amb la panxa feta un desastre fins al punt d'haver-l'ho de ficar dins una ambulància als 30 km i continuar fins acabar el recorregut sencer de 107 km ... no record haver-l'ho vist mai a un esport que no li anàs be....(esports físics....no el fiqueu a una partida d'escacs que el matareu de nirvis per haver d'estar assegut a una cadira).

Gorfes: Hi ha qualque cabra que no s'adapta tant be al medi com ell....es capaç de ser feliç una nit a la muntanya plovent, passant fred a matar i amb 4 datils per sopar, poquissimes vegades es queixa. Co-expedicionari a l'Aneto

Roig: animal migratori de migracions eternes, no atura mai per ca seva, sempre té projectes ( de viatges) en marxa, inconscientment és un dels que millor defineix viure dins el brut....perque sempre es troba dins els desfalcos ( improvisadament) més grossos . Sigui un vespre davant 4 birres o sigui un cap de setmana a Pirineus ficant-se dins una cresta durissima al límit del seu grau. A nivell de dada: la primera vegada que es ficava a la travessa la va fer sencera en 3 dies i mig( bevent a matar cada nit)

Galmés: És nota la part de geograf i de recopilació de dades que sempre té sobre un projecte...amb ell mai anirem en pèl a un objectiu. Poques persones es formen tant ( en tant poc temps) com ho fa ell...vaig a ca seva i ja té tots els croquis fotocopiats i arxivats preparats per ser escalats....Home d'escalada aventurera , disfruta descobrint el que hi ha darrera la següent pedra, despres del següent llarg...

Col·lega: escalador de roca de fa mil anys que ara gràcies a n'en Roig i n'Andreu he provat l'escalada clàssica i l'estic disfrutant. Tio polèmic per excel·lència


Per fer un repàs nostalgic, recordarem qui ha compartit moments durs amb els 4 grapes.....no és un escrit tancat....anirem incorporant noms a mesura que vagin apareixent a la memòria. Ho feim com ho recordam en el temps ( cronològicament)

- Carritxó: Si algun dia feim el club ell serà el soci preferent, amb ell començàrem a escalar tots junts.....roda un video per internet amb la caiguda més extrema que mai hem gravat: http://www.youtube.com/watch?v=FqAiPoPaGHk

- Rafel Caldera: Al principi de tot que feiem psicobloc en Caldera va venir que era ben jovenet....vam fer amb ell psicobloc nocturn i tot. Eren anys que Cala Varques era encara un paradís on no hi anava ningú, perque no era coneguda.

- Juan Carlos "Paski" Segurament sense ell no haguessim tornat a escalar, perque quan a Sant Joan ningú escalava, ell escalava amb mi...i anys més tard vam fer torrents junts.

- Guillem camper: Vam fer el primer torrent amb aigua amb ell ,vam escalar junts a Cala santanyí, Santueri.....poques vegades he vist qualqú amb tant poca por.

- Dani : ell també hi era al primer torrent amb aigua que vam fer, recentment ha estat un dels mestres per fer l'estructura de ferro al plafó.

- Tomeu de Son Duran: sempre he coincidit molt amb ell en la manera respectuosa que té d'entendre la muntanya , hi era al primer torrent amb aigua . Era el que es preocupava dels altres quan no venien , a les 15 de s'horabaixa o a les 0.00 de la nit i no es quedava mirant, agafava el cotxe i partia a cercar els que s'havien perdut.

- Topasio: va ser un dels que va ser encalçat per un ase juntament amb en Betlem ( Pasqual ) i Es Col·lega, li vam posar nom, perque mos consideravem creadors de una activitat de risc: Burring

- Jaume Guillem " pallasso": quin gran escalador seria si l'enganxassim a escalar....hem fet mil excursions, travessa, psicobloc...és un animal multifuncional

- Miquel Màs: Va venir al tomir en una excursió memorable que no vam trobar el pas del diable i ho vam passar putissim. Te una frase que passarà a l'història dins el món dels 4 grapes, quan mos miravem un torrent que duia aigua a matar i teniem dubtes de si entrar o no: en Màs diu: ha de ser que hi tirem es moix....

- Manol: va venir a una excursió al tomir que va ser heavy.....i a la travessa ens va mostrar que quan un està KO, s'ha de prendre la muntanya amb tranquil·litat

- Julià Picornell: A una excursió es va fer amb en Gorfes i en Betlem una de les fotos més cotitzades dels 4 grapes: una foto en pèl els tres, tenia sentit que fòs així( no és que siguem (molt) exhibicionistes) perque havien passat molta calor i van trobar un safreig amb aigua gelada, la vam publicar al Mel i Sucre juntament amb una foto meva en pèl també( no volia quedar enrera ja que jo era qui feia els escrits) i mai hem rebut tantes felicitacions com aquelles setmanes ( sabem que gent podrida i beata es va ofendre per aquelles fotos....però ens preocupava ( i ens preocupa encara ara) realment poc).

- Robert: quan en betlem va fer s'ultratrail va fer de suport moral corrent amb ell juntament amb altres grapotes...i qualque vegada l'hem amollat a pujar un poc fent psicobloc....també és un escalador que haguès estat molt bò si haguès continuat però el seu camí el va dur a fer surf i kitesurf.

- Jordi "Fidaver": Ha estat a les dues darreres travesses donant el màxim d'ell mateix i fent molt de xou el vespres... Vocal davant notari dels 4 Grapes.

- Joan "Mena": Montador amb en Dani del Piscibloc( sense ell no haguès estat possible), va venir a sa darrera travessa fent molt de xou els vespres i es sabut que disfruta rodolant dins el sac de dormir fins que algo l'atura....animal bicicleter molt molt dur....

- Arnau Cabrini: Poques vegades he vist una bèstia jove amb sa capacitat de sofriment que té ell..... a sa darrera travessa duia ritmes molt durs durant molt molt de temps...

- cuc: xous molt bons , va venir a sa travessa i ho va donar tot....al límit.

- Turri : filosofia en estat pur, a la travessa les seves converses tenien un punt de misticisme ..... una llauna de calent dins tant de fred, un poc de sobrassada seva que va ajudar molt al cuinat, i estar tots enrevoltats del foquet amb aquelles converses fan d'aquells moments , un dels moments de relaxació més esplèndits.

- Barduck: Home modest , va venir el darrer dia de la travessa, va fer tot el recorregut amb les mans dins les butxaques, crec que ni es va cansar....

- Majoni: Home relaxat i tranquil, home de cervessa, va venir a la darrera travessa i ens va prometre que vendria més perque ho havia disfrutat( ens ha fet esporàdicament de fotograf)

- Cala : Fotograf dels 4 grapes juntament amb en Xitor, conten les males llengües que una vegada va fer malament una fotografia. SI escalàs un milimetre més, seria un crack, però ell no ha nascut per ser un crack, ell ha nascut per ser feliç...i ho és.

- Xitor: s'altre fotograf del club ( sempre agraïts, en Ramis també ens va fer de fotograf al Piscibloc),va sofrir en les seves carns una expedició dura fa molts anys, va ploure a matar i sols tenien sa funda de sa tenda , no tenien ni sacs de dormir , i estaven completament xops... dona canya al psicobloc

- Pau: crec que va ser capaç d'arribar als nivells dels altres escaladors psicobloquers estiuencs havent començat més tard que ells.....cosa molt dificil de fer si no es té qualitats innates.

- Punto: L'estiu és moment per ell, va provar el psicobloc

- Soler : home estrany que es fa estimar, ve a alguna excursió quan li fa ganes, va a tongades però sempre molt molt bones ( les tongades) psicobloquer estiuenc....Pit stop a casa seva quan van anar a l'Aneto.....no els hi va faltar suc.

- Bill: Amb deu minuts ens va dur un logo increible per el Piscibloc....i el va plasmar al plafó... Psicobloquer estiuenc, record un dia d'estiu que erem tots com a dragons a devora cala sa nau disfrutant del moment místic

- Forner: No sé on amaga la por a les altures, és un animal que no sabem com ho fa , però sempre puja....L'he vist escalar al limit del grau i caure a l'aigua descontrolat de 7 o 8 m. Crec que no ho he vist fer a ningú més.

-Batxà : home que sempre vol arribar a dalt, quan es marca un objectiu el duu entrevessat fins que ho aconsegueix , quan li expliques un moviment tens la sensació que mai ningú t'ha escoltat tant com ell, i sempre, sempre agraeix el que li expliques.

CRESTA DES PUIG DE N’ALI.

                Es dinar havia estat molt molt molt brut i molt covent (sa imatge den Juli i en Carbonell amb un recipient carregat de “menjar de morena” ja s’ha convertit en una imatge clàssica des dinars bruts), a més l’havíem allargat fins a les 11 des vespre afegint brutor a una base ja de per si no molt neta. Amb sos ulls un poc vermells i inflats (de cansament, clar!) ens disposàvem a pujar als cotxes i arrancar cap a cases, però aquell era un moment en que tot te surt i sa nostra ment corrompuda de muntanyes en va fer una de ses seves… sabíem que havíem fet brut i volíem desintoxicar!

Galmes: Joan, dema… que fas?

Roig: Res tio, feim algo?

G: Un poc de clàssica… no estaria malament!

R (que es tio mai amolla): Fet, podem fer un poc de crestota a n’Ali?!?

Cresta des Puig de n'Ali

                No sabíem on mos ficàvem! L’endemà dematí a Ca Na Mates no érem persones, ulls calapoters i boca seca eren una característica comú. Varem decidir no apretar en excés, per tal de ser a la vila es migdia i en Joan estar un poc per ca seva abans de partir cap als Alps a esquiar.

                Després de un bon panet de Bacon regalimant oli dins es plat mos disposarem a partir. Varem deixar es cotxo a nes Coll de Sa Bataia, on començarem a caminar seguint un croquis elaborat per en Toni Riscos i un mapa topogràfic. Després de una horeta de caminar arribarem a peu de cresta i mos disposarem a arrancar, ja amb sa intenció de abandonar per un lateral dues horetes mes tard.

                Com que segons un croquis que varem aconseguir del blog ullsdetramuntana, el pas més difícil de la cresta era un pas de IV al principi de la cresta vam decidir no dur els moixos. Vaig començar jo de primer a aquest llarg i el vaig fer per la línea de màxima cresta. No sense dificultats vaig arribar a la reunió que vaig montar després de uns 30 metres de llarg a una còmoda repisa que hi ha. Al cap d’una estona de bufar i alucinar per la bellesa de la cresta va comparèixer en Roig de per esmitx de ses penyes dient, “tu, això es un puta desfalco!!!”. Es vera, es llarg és bastant aeri i molt “disftutón”, no mos esperàvem que fos tan entretengut! Mos va recordar s’ experiència que havíem tengut s’estiu passat a sa Cresta dels 15 Gendarmes al pic de Alba, que varem disfrutar com a enanos.

Primer llarg de IV, molt aèri. 

                Després de una estona de avançar en ensamble curt sense seguros intermitjos per terreny molt fàcil (molt aeri, però sense dificultats) varem trobar un bon lloc per abandonar i varem decidir fer-ho abans de que sen’s tiràs el dia damunt.

                Havíem quedat convidats a tornar. L’entorn era espectacular i l’activitat realment val la pena. Així, a la seguet setmana que donava bon temps, en un dia de descans de deportiva, vam decidir fer una segona tentativa. Aquest pic érem es Col·lega i Jo. S’intenció era la de anar practicant totes les tècniques de assegurament i millorar els nostres coneixements de clàssica, a més de fer cim.

                Es dia va sortir lleig, molt lleig, fent boirina durant tot es camí fins a nes coll de Sa Bataia. Com que som un poc trutjes i mos agrada massa es brut no varem tornar enrere i en menos de una hora de caminada érem un altre pic a peu de cresta 100% motivats. Era un dia obscur i sabíem que hauríem de sofrir fred i molt de vent, hi havia tots es ingredients perquè fos una expedició 100% 4 grapes. Es Col·lega va arrancar de primer i va montar la reunió allà mateix on jo l’havia montada el darrer pic. Quant tot va estar a punt jo vaig partir i he de dir que vaig sofrir molt mes que es pic que ho havia fet de primer.  Varem seguir per amunt en ensamble curt i vam recuperar el cordino que havíem empleat en Roig i Jo per rapelar fermat a un pi.

Autorretrato chungo

Molt de fred i vent

Es Collega perdut dins es primer llarg. 

                Aquí hi havia un pas exposat i vam allargar la corda per anar ficant uns seguros entre un i l’altre, però avançant fora montar reunions. D’aquesta manera vam arribar al primer ràpel, damunt una placa tombada de III+. L’instalació eren dos claus rovellats, hi varem montar la corda i la varem tirar cap allà on hi havia més altura (fallo, fallo, fallo!)per fer el ràpel el mes llarg possible. Vam rapelar sense complicacions. Es Col·lega se va disposar a tornar-se posar tots els hormetjos mentre jo recuperava la corda, però... Va passar! Sa cora no venia! Estir jo... no! Estira es Col·lega... No! Axo domés té un nom... 4 grapes!

Moment 4 grapes total, es Collega intentant recuperar una corda enganxada.

Espectador de luxe mentre baixavem la corda. Aquest ho va pasar mes puta que noltros. El pobre se veu que va ficar els banyons al forat de la rejilla i no els va poder treure ni anvant ni enrere.  

Després de una estona de flestomar (crec que es Col·lega no va perdre sa calma) varem optar per estirar-la entre tots dos amb es tibloc i uns mashard. Merda! Es tibloc se va carregar sa camia de sa corda! Buuuf! Els ànims estaven calents... després de una llarga estona de fer es mè per allà baix, vaig dir s’ha acabat! I vaig partir fora encordar a cercar sa corda per una pujada molt fàcil que hi ha a l’esquerre de on férem es ràpel i que es per on s’ha de baixar en teoria. Es fallo es que varem fer una novatada, per allà on vam tirar sa corda, aquesta quedava tancada amb es maillons que hi havia a nes claus. La vaig tirar per on tocava, vaig fer el ràpel per on havia pujat i la vam recuperar fora problemes. Moment de reflexió!

Platano vei... sense comentaris!

Varem beure un poc de pixum calent des termo (es Col·lega diu que era té, jo tenc es meus dubtes...) perquè ja no mos sentíem ses mans des fred que teníem. Era tard... i varem tornar fer de 4 grapes:

Col·lega: que, que feim...? (pregunta d’aquestes que fa per no tirar tot sol, ell tenia ben clar que no volia baixar d’alla, no en aquell moment)

Andreu: no se deixa sa bruta... però li farem!

Li vaig donar una resposta seva (vaja mestre que tenc...)! Va ser un encert. En aquest punt sa gent sol tirar per la dreta evitant la màxima cresta, però noltros no mos permeterem aquest luxe... vam tornar fer un llarg per la part esquerre de l’esperó. Es Col·lega va tornar anar de primer i va fer es llarg mes guapo de tota sa cresta. Comença amb un diedre que el calificaria de III+ i IV-? I acaba en una reunió que hi ha montada amb dos claus a un dels trams mes afilats de la cresta. Quant hi vaig arribar es Col·lega estava mort de fred! Sense sentirse ses mans i amb una cara... un cromo, vaja! Va treure es plomes de dins sa seva maleta de sherpa i jo vaig partir corrent per amunt fent un altre llarg que devia ser de III.

Es Col.lega a sa reunió des llarg més guapo de tota sa cresta. 

Escalant per esmitx de ses pedres. 

Jo arribant al pas mes aeri de tota sa cresta. 

Es pas...

Tot duna que vaig poder vaig montar reunió  amb un arbre i un friend, mos varem tornar reunir i per amunt! Sa fosca ja s’acostava i noltros no sabíem ni on érem, però érem on volíem ser! Vam anar tirant i escalant el mes ràpid que poguérem fins que arribarem a la següent instal·lació de ràpel. El vam fer, vam recuperar la corda i el dia no ens va permetre seguir més. La fosca ja ens havia agafat. Ens posarem el frontal perquè ja feia fosca negra i començarem a ensumar per arribar baix de la pedrera que hi ha al costat de la cresta. Ensuma que ensuma varem arribar al cotxe, esgotats però amb molta més experiència que quant l’haviem deixat al matí.

Cata de gintonics

Va sorgir l’idea de anar a fer dues tapes a Ca’n Covent per brufar s’aventura. No va haver fet tapes perquè era divendres festiu, però... en Toni havia posat una nova carta de gin tònics (com diuen es forasters “a falta de pan, buenas son tortas!”). A més allà hi hagué en Pepet de na Fornera i en Toni Mena i varem tenir una agradable xerrada tocant Alemania, Alemanes, moments per sa muntanya den Pepet... juntament amb una “abundant cata de gin tònics”.

L’objectiu de tot muntanyenc- alpinista (o no se on se mos engloba), no estava complit. Quedava el cim! N’Ali per la seva cresta, se resistia, no se deixava... però es 4 grapes el varem forçar.

Tot duna que en Roig va tornar ser per sa roqueta, ho vam tornar provar. S’equip inicial estava am ganes, sabíem com ho havíem de fer... i ho vam tornar provar. Varem partir més prest que es darrer pic i aquesta vegada si, es dia acompanyava. Feia un sol perfecte, domés un molest ventet (típic a parts tan exposades) ens recordava que no érem a sa platja. Se torna repetir es protocol, cotxe fins a nes coll, aproximació fina a nes pas de n’Arbona, primer llarg, ensamble, ensamble am seguros, ràpel (aquest pic fent de cans veis i rapelant per on tocava), llarg preciós amb el diedre i l’exposició, ensamble, ensamble amb seguros i ràpel des d’on havíem abandonat el darrer pic am es Col·lega.

en Roig a nes pas

Que putes hi havia alla dalt?

Maliquita edlensis... 

Estavem totalment coordinats i s’horari que duiem era perfecte. Fent els llargs haviem volat, a les reunions i canvis de material també i havíem apurat més els ensambles amb sa corda curta fora seguros, que són sa forma més ràpida però també la més insegura de progressar. Aquesta tècnica usa el pes dels components de la cordada per aturar una caiguda del company, es a dir, si un cau cap a la dreta de sa cresta... l’altre se tira cap a l’esquerre fent de contrapès, fàcil, no? Molta gent prefereix anar fora fermar perquè si un cau, no arrastri l’altre. Com que noltros som una cordada, no dos desconeguts que mos fermam un a cada cap de corda, vam preferir anar així per tal de si un té un fallo, l’altre al menos tengui opcions de actuar per salvar-li la vida, encara que sigui posant la seva en perill.

Després del ràpel de on abandonarem am es Colega, la majoria de gent tambe cerca lo fàcil per la dreta de la cresta. Noltros tampoc ens permeterem aquest luxe i tirarem per l’esquerre fent una petita escalada que devia ser II+ o III i vam seguir per la màxima cresta tot el temps. Arribant al final de les dificultats férem una exposada travessia per la dreta de la cresta amb un pati que llevava el singlot! Sort que hi vaig poder ficar un bon fisurer i un friend entre en Joan i Jo, aquests dos elements ens donaren la seguretat per continuar el pas. Varem avançar fora desencordarmos fins ja casi al cim de n’Ali on en Roig, en el seu objectiu de anar per la linea de màxima cresta va resoldre un pas de Boulder que s’hi va aferrar amb ses dents i tot!

Aquests dibuixos estaven a nes llibre de visites, vaja craks que pujen per aqui dalt...

S’ambient ja era de cachondeo i així arribarem finalment al puig de n’Ali per la seva cresta, amb un horari boníssim. Varem fer un escrit a nes llibret de visites, varem berenar un poc, ens vam desencordar i varem arrancar per avall, correguent gairebé des des collet que hi ha a baix fins a nes coll de sa Bataia.

Un dia perfecte on vam culminar una aventura que havia començat 15 dies abans amb es nostro primer intent. Va costar, però finalment... després de molts bons moments 4 grapes totals varem fer cim.

CRESTA DE LES COVES

Tram de cesta afilat

Avui hem descansat de l’escalada deportiva desprès       d’ aquests darrers dies (dos 6c’s encadenats), però no precisament per sortir de compres o anar al cine… hem fet sa nostra primera cresta amb trams d’ escalada clàssica.

Ni el “guia” (company d’escalada, Jorge) ni noltros (Joana i jo) sabíem res d’aquesta cresta. Simplement que la gent utilitzava els peus de moix... tanta sort que en Jordi va tenir la brillant idea d’ ahir anar a comprar un joc de fissurers (tanta sort!!!).

En definitiva, ens despertam, treim el cap de la furgo i veim que fa un dia espectacular, preparam tot el material del que disposam; lo bàsic i un bon “arsenal” de cordinos, i desprès de 15min de caminar arribam a l’entrada de la cresta...jajaja...(això te molt bona pinta...).

Ens encordam i començam a trepar cap amunt, I a poc a poc anam avançant... i al cap de 4 o 5 horetes ...  – Aixó ja està, pujam aquí d’alt, berenam i cap a cases... seguim, i al cap de 10 min ... – al·lots, hem de passar per aquella cresta també.

Espectacular, una cresta exposadíssima que ha fet treure el millor de cada un de noltros per sortir en equip d’allà desprès de 7 hores. Hem superat un tram molt afilat, escalat varis llargs (alguns de IV), tot això sense un miserable equipament i treguent tot el profit al joc de fissurers nou del company... molt espectacular i una sensació bastant diferent, ja que de noltros, el que més sabia d’escalada clàssica fins avui ho sabia de llegir llibres, però ara ja sabem que es “la clàssica”.

Ja tenim noves metes per quan necessitem descansar un poc de la deportiva (esperem disposar de un poc més de material).

Demà torna tocar ecalada deportiva i provar d’encadenar El Guerrero (7a).

INICI DE TEMPORADA TRAIL

Bones, ja torn ser per aquí! Aquest pic per informar que la representació del grup 4Grapes ja surt per les classificacions de les curses de muntanya alicantines. Avui matí ha començat la temporada de trail, que ens serveix per agafar experiència i forma per l' Ultra Trail Serra de Tramuntana.
La cursa ha tengut lloc a la població de Aigües de Bussot. Els 16 km de recorregut no han decepcionat gens als 350 participants, tot per "caminois" de terra i molts pocs Km de pista... un disfrut!
No era una carrera posada com objectiu de la temporada, però com ja era d' esperar a un bon grapa, una vegada partits ho hem donat tot. Al final he acabat el recorregut amb un temps de 1h 17min i 26ª posició de la general i na Joana amb un temps de 1h 45min i en 7ª posició femenina.






Enga, fins la pròxima i a veure si aquests grapes mallorquins publiquen qualca aventura ja!!!

37,5 DE 38 A VISTA

Cardo Borriquero (6c+ de 38m). No vos ha passat mai arribar a un lloc nou (d'escalada) i veure una ruta que des del primer dia t' agradaria pujar? això sense haver mirat ni si es una via equiada... Idò això me va passar a jo el mes de setembre quan vaig arribar a l'aparcament de Sella. Desde aquest dia he dormit quasi tots els fins de setmanes a peu de via i despertant cada matí mirant aquesta ruta el temps de berenar.

Desde setembre he escalat dos 6c+ i tenc el meu (projecte) de "Acrobata porcino" (amb el pegue d'ahir ja en són 16) aferrats a aquesta via, però mai l'havia provada. M' agradava tant que he esperat per poder fer-la a vista, i ahir em vaig desperatar inspirat, el resultat; encadenat a vista fins al darrer mig metre que vaig volar a una placa perque no vaig veure una regleta... i posteriorment un altre pegue i sa via ha quedat encadenada!!!

Na Joana va encadenar el primer llarg (6a) i se va barellar tot el dia amb dos 6b's del sector que haviat pot encadenar.

 Desprès d'encadenar

CRÒNIQUES ALICANTINES

Un disfrut poder tenir aquest petit lloc per compartir ses aventures amb tots es grapes, sobretot aquest temps que estigui fora de sa roqueta!!

Ara que estic a terres Alicantines aprofit molt per escalar i fer viatges d' escalada, i a partir del mes de gener, molts fins de setmanes ja toquen curses de muntanya i entrenaments llargs per preparar el gran repte de la primera part de l'any (Ultra Mallorca Trail Serra de Tramuntana).

Esper en poc temps poder fer noves entrades per informar de possibles nous encadenaments d'importància; Acrobata porcino (7a), Comtitapel (7a), Primer Bautizo (7a+), Nius d'aranyes (7a), Cardo Borriquero (6c+ de 40m), entre d'altres molts projectes que ja tenc del meu màxim grau d'escalada deportiva.

 També aprofitaré per informar de nous encadenaments de na Joana, i dels seus resultats a les curses de muntanya per prepara el Trail Mallorca Serra de Tramuntana.

Entrenament Puig Campana (1500m)

Gorfes i Roig

En Gorfes i en Joan Roig també són possibles escriptors del blog ....esperam ansiosos les seves aportacions....tot i que sabem....de sempre, que són animalots de menjar molt covent!!!!

PRESENTACIÓ 2

Aquest blog serà escrit fent un trio....perque de moment és d'esperar que siguem tres els que anirem posant trutjades per aquí...En Betlem ( creador de la idea de fer un blog, ( però que sempre va a tongades)), en Galmés precursor en l'art de l'escritura seriosa ( i la lectura) i jo mateix... Es Col·lega....que seré ( com sol ser habitual ) el que pegarà destralades damunt els vostres tabus....perque....o be els vos llevau....o no podreu acabar de llegir els meus escrits sense indignar-vos ( com sol ser habitual als cercles més beatos i podrits de la societat)...


Feta la presentació, dir que ( en una frase d'Einstein que resumeix molt d'allò que crec) ...

"El que no poseix el do de maravellar-se ni de entusiasmar-se, més li valdria estar mort, perque els seus ulls estan tancats"....

Ens queden moltes coses per veure i per viure , procurarem plasmar aquí tot el que els nostres cors han sentit , han notat , han viscut... cada emoció , cada sensació...i ho farem de la manera més fidel a nosaltres mateixos....perque allò que ens fa sentir vius és saber que vivim cada segon , cada minut, com si fòs el darrer.

STRACCIATELA

Aquesta entrada, encara que sigui sa primera, no serà definitòria del que anirem pujant al blog tots els membres d'aquest grup-colectiu-"algo". Aquesta és mes bé una entrada de benvinguda a tots i totes (tant els que anirem publicant com els sufrits lectors que mos dedicaran els seus minuts). 

És també un experiment per anar provant això dels blogs ja que no en tenim experiència (al manco jo), axi que, aqui va un "tuti fruti" de fotos a mode de prova:

Escalada en paret:

Escalada deportiva:

Muntanyisme:

Curses per muntanya:

Bicicleta:

Excursions:

Brutor, brutors i mil coses mes:

Sa primera entrada... Alots, aqui hi ha encara una feinada a fer, però tots tenim coses a contar.Queden per contestar moltes preguntes existencials, quasi bé metafísiques, però tot al seu degut moment.


Venga blondis! Animauvos a amollar dues pardalades!