CRESTA DE LES COVES

Tram de cesta afilat

Avui hem descansat de l’escalada deportiva desprès       d’ aquests darrers dies (dos 6c’s encadenats), però no precisament per sortir de compres o anar al cine… hem fet sa nostra primera cresta amb trams d’ escalada clàssica.

Ni el “guia” (company d’escalada, Jorge) ni noltros (Joana i jo) sabíem res d’aquesta cresta. Simplement que la gent utilitzava els peus de moix... tanta sort que en Jordi va tenir la brillant idea d’ ahir anar a comprar un joc de fissurers (tanta sort!!!).

En definitiva, ens despertam, treim el cap de la furgo i veim que fa un dia espectacular, preparam tot el material del que disposam; lo bàsic i un bon “arsenal” de cordinos, i desprès de 15min de caminar arribam a l’entrada de la cresta...jajaja...(això te molt bona pinta...).

Ens encordam i començam a trepar cap amunt, I a poc a poc anam avançant... i al cap de 4 o 5 horetes ...  – Aixó ja està, pujam aquí d’alt, berenam i cap a cases... seguim, i al cap de 10 min ... – al·lots, hem de passar per aquella cresta també.

Espectacular, una cresta exposadíssima que ha fet treure el millor de cada un de noltros per sortir en equip d’allà desprès de 7 hores. Hem superat un tram molt afilat, escalat varis llargs (alguns de IV), tot això sense un miserable equipament i treguent tot el profit al joc de fissurers nou del company... molt espectacular i una sensació bastant diferent, ja que de noltros, el que més sabia d’escalada clàssica fins avui ho sabia de llegir llibres, però ara ja sabem que es “la clàssica”.

Ja tenim noves metes per quan necessitem descansar un poc de la deportiva (esperem disposar de un poc més de material).

Demà torna tocar ecalada deportiva i provar d’encadenar El Guerrero (7a).