MASTER CLASS EN ESCALADA CLÀSSICA.

Vaja setmaneta d'escalada clàssica que ens hem marcat els 4 grapes! Hem pogut gaudir de dues oportunitats immillorables per aprendre una petita part dels secrets d'un vell art: l'escalada clàssica. No es senzill ser un "ca vell" d'aquesta modalitat i no s'aconsegueix en 3 caps de setmana. Però aquí estam noltros, pesats i tossuts com muls, amb la nostra persistència i capacitat de "sufriment"; intentant aprendre els mínims per poder-mos aventurar amb certa garantia en grans recorreguts clàssics...

Segona part del recorregut del Cornador Petit

Ja no domés és voltar un genoll per col.locar el pes, pujar peus per arribar millor a una presa, anar amb els braços estirats per no carregar-los en excés, mantenir la ment freda en els moments de tensió, etc. En el món de la clàssica hi entren molts més factors, des del petit detall de preparar la maleta (si dus massa pes no pujes, però no pot faltar lo indispensable), avançar amb rapidesa en terreny fàcil, ser ràpids en les reunions, conèixer el material... i en el que darrerament feim més feina: llegir la roca (aguantarà? podrem assegurar? podrem pujar? mes amunt, continuarà la mateixa línia, o ens trobarem amb un desplom impossible o una placa improtegible?). La línia de pàrabolts ja no ens indica el camí a seguir... ara és el sentit comú i l'experiència (cosa que per ara no tenim massa) que ens han de guiar fins a la sortida de la via dins el mar de roca en el que tant ens agrada estar immersos.

Be, després de la part mes filosòfica i torradora que m'agrada de tant en tant marcar-me, descriure una mica les activitats, que és el que volia fer abans d'amollar sa petita parrafada.

Varem començar "la setmana clàssica" el dijous que haviem quedat amb un gran mestre, en Pau. En Pau és un jove que fa molts anys que escala dins aquests ambients i ha fet repeticions de moltíssimes vies de clàssica a l'illa, grans clàssiques als Pirineus, algunes obertures de mixte (roca i gel-neu) a Mallorca!, bla bla bla... en definitiva, un autèntic ca vell d'aquestes brutors. Gran escalador i millor persona (com diria en Batxà, jaja) que ho va demostrar tenint la paciència suficient com per anar al Cornador Petit amb en Gorfes, es Col.lega i jo (A. Galmés) i explicarmos com pujar-lo en clàssica. Una pasada d'activitat que es Col.lega ja en va fer un exhaustiu informe l'altre dia: http://4grapes.blogspot.com/2012/03/classica-al-cornador-petit.html

Varem sufrir molt, però varem disfrutar encara més. La via comensava per una zona fàcil que vam fer fora encordar, un o dos llargs que en Pau i jo férem en ensamble i es Col.lega i en Gorfes en dues tirades, un llarg difícil (IV, IV+) amb roca descomposta i uns quants claus rovellats per asegurar abans de arribar a una enorme repisa i els dos llargs finals també de IV o IV+, els mes guapos de tota la via.

Impressionants vistes a Soller des d'una còmoda reunió.

Treballant amb les cordes.

Fent pasos exposats a molts metres de enterre, sobre algunes lloses ben descompostes i assegurats amb una mica de saliva dijuna aferrada a un mosqueto. 

En Gorfes tot relaxat... 

Vaja llarg que mos varem marcar! IV+ descompost en autoprotecció... Res a veure amb qualsevol grau de deportiva. 

L'experiència va ser espectacular, varem aprendre moltíssim i se va valer realment la pena. Varem baixar per una canal i una rosseguera. Un dia complet de muntanya. Va acabar en una sessió cervessera marca de la casa, xerrant de temes compromesos a crits mentre un grup de bulles ens escoltaven amb els cabells drets.

Membres del curs i l'esperó de Sa Gubia al fons. Per algun lloc
d'aquesta paret trancorre la via. 

El diumenge de la mateixa setmana ens tocava una altra sessió de clàssica. Aquest pic estava emmarcada dins el curs d'instructors d'escalada impartit per la federació balear de muntanyisme i escalada que feim es Col.lega i jo (A. Galmés). Per acabar el curs i aprendre un poc mes de clàssica vam decidir pujar la via Albaida, a Sa Gubia. Aquesta és una via preciosa de autoprotecció, 285 metres de roca vertical per on haviem de pujar tots els components del curs. Va partir en Miquel Riera davant, obrint via i marcant el cami a la resta de cordades. Varem fer cordades de dos i jo vaig anar amb en Sinto d'Artà i es Col.lega amb en Marc de Soller. En Sinto i en Marc mereixen una menció a part, són dos autèntics cràcs amb els que disfrutarem de viure una experiència així. Com que erem moltes cordades i haviem quedat tard eren les 12 i el peu de via encara estava ple de gent. Se va fer la 1 i a la fi varem poder partir per amunt. Varem organitzar la cosa perque en Sinto (que escala mooooooooolt mes que jo) fes el llarg més complicat.

En Manolo, es Col.lega i en Marc a una de les reunions. 

Mos pensavem que seria una mica mes senzill del que va ser ja que de grau no era excesivament complicat (IV+) i la roca era compacta, però se veu que lo enfora que estaven els llocs on podiem assegurar, la incertesa dels mateixos i el buit que hi havia davall els nostres peus també van pesar i mos ho varen fer suar de valent!

N'Aitor, que feia cordada amb en Manolo, a un dels llargs. 

En Joan de esRocodrom i en Junillo, que també feien el curs, a una de les reunions. 

Varem anar encadenant llargs un darrere s'altre i varem arribar a la penúltima reunió on s'ajunten les vies Albaida i La Ley del Deseo. Aquí ens hi vam trobar uns alemanys que feien La Ley i ens van destorbar una estona perquè varen enredar una mica la cosa. Això va fer que arribesem damunt de tot casi amb fosca negra després de una bona dosis d'escalada i diversió.

Es Col.lega i Jo que ens anavem trobant de tant en tant als llargs que jo feia de primer i ell de segon. 

En Sinto i jo vam fer el darrer llarg en ensamble per tal de fer mes via (estavem cansats i es feia de nit). Un cop desencordats vam avançar per una cresta molt fàcil però una micona exposada que va fer que no ens poguesem relaxar ni un segon. Un cop arribarem damunt ens vam reunir amb la resta de components del grup i vam fer cim a Sa Gubia abans de començar la baixada.

Fotografia agafada just quant arribarem al cim de Sa Gubia. Sa fosca ens havia agafat!

En fi, una setmana amb molt bons moments que vam aprendre molt de l'escalada, en concret de la modalitat mes bruta i autèntica: la clàssica.