dilluns, 13 de febrer del 2012

NEU A SES ILLES






Al desembre del 2010 en Gorfes, n'Andreu i jo vam anar a fer un curs d'alpinisme i escalada en gel a Benasque i en aquella expedició , entre cervesses ens vam proposar tornar a donar canya damunt gel i neu ( una proposta acceptada dels 4 grapes té validesa molts anys, els 4 grapes no solem frissar gaire).
I ara que ha arribat el temps de neu a Mallorca n'Andreu i jo hem aprofitat la inèrcia per ficar-mos dins el brut , en Gorfes diuen ses males i responsables llengües que volia estudiar més temps per Alemanya però ja té bitllet de tornada...
Hem fet una tira de sortides per la muntanya nevada ( pareix que han passat mil anys de quan no sabiem ni posar-mos els crampons i sols ha passat una setmana, però aquesta setmana ha estat com ficar-se a dins una banyera de putades....perque això és lo que més hem après ....que te passa una putada darrera s'altra.)
La primera sortida va ser al Penyal del Mig Dia ja la vam narrar aquí , el que més vam aprendre va ser que no s'ha d'anar sense crampons ni sense piolet.
Als dos dies vam decidir anar a Tossals èrem en Juanillo( un amic que dona moltes sabatades), N'Andreu i jo . Ens vam retrassar un poc i vam sortir cap a Tossals quan tothom ja tornava,vam tornar amb els frontals possats. Vaig passar putejat tota la sortida perque des dels primers 20 minuts les botes noves ja mossegaven amablement els meus peuets, i van continuar mossegant-los 8 horetes més, va ser un orgasme dins el disfrut.
N'Andreu i en Juanillo van provar de pujar per la roca, jo ni ho vaig provar tenia els peus tant feliços que just just podia aguantar-me dret....finalment vist que l'escalada directa necessitava corda i l'haviem deixat abaix, pensant que no li trauriem es suc ,vam anar per la normal.
Vam aprendre que s'ha de dur el gore tex sempre....perque ens vam banyar que pareixiem polls dins una ribella
La següent va ser a Sa canal del Massanella i va ser la confirmació que si no duim corda no podem anar tant al límit. La Canal és una pendent que es va acumulant la neu i que normalment en escalada normal és facileta, però amb neu es complica un poquet la cosa. S'ha de dur material per assegurar-se perque té tres resalts que són bastant tècnics. En aquesta sortida no es que trobassim a faltar la corda , en aquesta és que mos hi hauriem casat sabent que era una corda amb tres mames i que tenia rave.
Vam enfilar la canal i ho vam passar PUTA, PUTA, PUTA.
Vam aprendre que la corda no es deixa mai.
I ahir vam anar al Pas del forat a Massanella, és una escalda ùn poc tècnica i que s'ha d'anar molt pendent del que es fa fins arribar al forat, té una repisa per assegurar al que puja per amunt, el que puja fa una escalada per dins d'una xemeneia tancada i després de la xemeneia té un resalt i quedes encarat aprop del cim de la muntanya, és molt curteta, però també és molt guapeta.
En aquesta vam aprendre que quan comença a nevar damunt la carretera i ets per allà dalt s'ha de baixar abans que la neu no es vagi acumulant damunt la carretera, perque després és impossible baixar amb un mínim de seguretat, vam baixar en primera a deu quilometres per hora de lluc a caimari ( 1 hora).


1 comentari:

  1. Que bona Col.lega! Lo de que mos haguessem casat amb sa corda sabent que tenia tres mames i un rave es vera; inclús hagués pogut tenir pel davall ses plantes des peus i tot! Ha estat el dia mes dur que crec que he passat en muntanya! Una cosa esta clara, mos ho va fer passar massa puta; hi hem de tornar!

    ResponElimina