Penyal del migdia

Finals de gener.... n'Andreu m'envia un missatge, " avui ha nevat, demà dematí serà un bon dia per provar de pujar amb crampons si en trobam".... Feim dues gestions.....sols aconseguim uns crampons ( a les 23'30h és complicat aconseguir crampons per l'endemà a les 7h)...anam fora crampons...ens veim el dia següent i enfilam cap al Gorg Blau.....ja pujant veim que hi ha més neu del que mos pensavem i que les temperatures estan prop dels 0º... S'Annera ens promet un bon estofat d'annera i il·lusa és feliç, no sap que té tots els numeros de la rifa per estar dins el xup xup... Trobam n'Alberto i en Viçens dos col·legues de les oposicions de bombers devora el cotxe que també van al Penyal del Migdia ( mos embrutarem junts). Au idò ,

Pujada per Sa Coma de n'Arbona

....tornam a passar per davant la via d'escalada clàssica que no se va deixar caponar

Aquest pic amb condicions més extremes

Quan acaba Sa Coma de n'Arbona trobam un petit pas que en condicions normals ho fariem amb els ulls tancats.....però ueeee les roques estan plenes de gel a matar...

A poc a poc sa pujada es va embrutant i torna més interessant....arriba un punt que el pendent és brutal..

No tenim visibilitat més enllà de vint metres...i arribam adalt estrenyent ses grapes de totes ses maneres possibles....

Quan sóm al cim n'Andreu, n'Alberto i en Viçens ho celebren efusivament.....jo no estic tant feliç, perque sé lo puta que ho he passat , veig que no tenim visibilitat per cercar una altra ruta i sense crampons ( tenc el piolet que m'ha deixat en Viçens , gràcies eternes!!!. N'Alberto conscient que la baixada és dura i que duen crampons li ofereix el seu piolet a n'Andreu que diu que creu que no serà necessari....constatació evident que la neu és l'element de n'Andreu) pens que la baixada per mi serà molt molt dura.
Jo tenc el piolet més agafat que el pollastre d'en Carritxò a Andorra ( el voliem ficar dins la pasta, i en Carritxó ens va mostrar el seu costat més salvatge dient-nos que abans de ficar el pollastre dins la pasta l'hauriem de matar a ell, i sabem que no deia cap mentida)....
I començam la baixada.... ho pas relament dur, n'Andreu conscient que no estic tant fi com ell m'ajuda de totes les maneres possibles i pos de relleu que el company de cordada en aquestes dificultats és les teves mans quan les propies no arriben gaire lluny,les teves cames quan aquestes ja no serveixen i els teus ulls quan quedam cegs, amb la seva mirada hi podrem veure nosaltres , pensar en cordada és el que ens salvarà....i això a la muntanya pens que no s'ha d'oblidar mai.

Una vegada acabada la brutor, ens hem embrutat fort....comença el menjar....i sobretot el beureeeeeeee!!!