VIA DE SA TORRE. ESCALADA CLÀSSICA.

Feia temps que els 4 grapes cercàvem el contacte amb l’escalada clàssica. Aquesta és la màxima expressió de llibertat en escalada. És pujar per una paret, que normalment et du damunt una muntanya col·locant tu mateix les proteccions, sense que per allà hi passes prèviament un tipo amb un trepant fent forats i col·locant els anclatjes. 

Als 4 grapes mos agrada es brut i de tant en tant substituim les estimades i segures "chapes" per tota aquesta ferralla per tal de protegir una via per la nostra activitat. Aventura i escalada, tots mos hi sentim be.  

Ens havíem preparat i ens havíem posat forts en escalada esportiva (la que els anclatjes ja estan col·locats a la paret), esportiva de varis llargs, intentant obrir una via de clàssica a nes puig mes alt de Sant Joan... i havíem fracassat anteriorment (es dia de Sa Regana, que no varem trobar ni sa via amb en Gorfes i es Col·lega). Després d’aquest llarg aprenentatge, per fi estàvem a punt per intentar una via amb un mínim de garanties.

Fent pràctiques de clàssica al Puig mes alt de Sant Joan.  Quin grau deu tenir aquesta via? Noltros li domam  V o un poquet mes, però... en venir es trotamundos ho hauran de confirmar. 

Degut a l’absència de més de la meitat del grup, es Col·lega i jo tornarem fer cordada (ja començam a fer por!, jaja). Amb tot el material a punt varem partir cap a lluc, per dirigirmos a nes puig de Sa Torre. 

Es Col.lega amb sa porçella dins sa motxila preparant el
depòsit de material. 

L'aproximació era clara, però un pic que varem ser a nes pas de n'Arbona, s'equipo se va tornar pensar lo pitjor, davant noltros no hi havia mes que roques. Res s'assemblava a lo que noltros duiem dibuixat al paper. Es Col.lega és molt mal de fer tornar enrere i ja volia prendre recte per dins un torrent i per amunt! Després de una reflexió i mirar una estona es croquis i els mapes mos varem posar en marxa cap allà on creiem que era i després de una aproximació bastant dura i difícil mos varem plantar a peu de via. Coneixer el peu de via de aquest tipus de vies és molt xungo! Aquí no hi ha la línenea de pàrabolts que t'indiquen per on has de anar. Aqui hi ha roca, res mes, per sa que a més de pujar, has de anar col.locant els seguros! Aquests seguros no estan fets a prova de bombes i col.locarlos de forma correcta és molt complicat. 

La via que havíem triat era fàcil, la majoria era III i IV, amb un pas de V sortint de la segona reunió. Com que anavem una mica carregats (duiem trastos per rostir una porçella i per sobreviure una setmana en les pitjors condicions), varem deixar un depòsit de material a peu de via i domés varem pujar lo indispensable per poder escalar lleugers els prop de 100 metres que ens separaven del cim. 

Jo, mirant com ho havia de fer per endossar es pas de V
a nes Col.lega

Abans de començar a escalar ens varem estudiar el cròquis que teniem i com que sa grapa major té bastant més grau que jo... li va tocar es premi! Obrir el llarg de V. Un pic que tot axo va estar clar, varem començar a tirar per amunt!

El primer llarg era primer una placa de III que es Col.lega va resoldre fora posar ni un seguro fins que va trobar es primer clau a uns 10 metres d'altura. El tros de IV del primer llarg era per sobre unes lloses bastant descompostes sobre ses que varem haver de passar amb peus de plom per no fer un desastre. Va arribar a sa reunió i jo vaig pujar (fora haver de bufar massa) fins a ell. Es dia era perfecte, feia un sol "que torrava es cul a ses llebres" i estavem disfrutant. 

Un pic que varem ser tots dos a sa reunió, mos varem canviar es material i vaig partir escopetetjat per amunt, obrint es segon llarg. Aquest tenia un primer tram de IV un poc fi però tot duna se componia i el vaig disfrutar. Me vaig quedar amb ganes de obrir un parell de metros mes. A una esplanada enorme vaig montar sa reunió i mos hi varem tornar reunir amb es Col.lega. 

Inici del segon llarg, era un dels trossos més xulos de tota sa via. 

Arribant a la repisa.

A sa segona reunió, a una repisa on si haguessem pujat sa porçella la mos haguessem poguda menjar comodament. 

El manco de Lepanto en versio santjoanera. Es meu mòbil va fer amputacions severes a nes braç dret des Col.lega. Si hi ha cap al.lota que llegeixi aquest blog preocupada per la seva integritat (cosa que dubt molt per sa quantitat de pardalades que amollam) se li fa saber que: n'Albert te totes les extremitats en perfecte estat, aquesta fotografia és una mentida preparada per la càmara fotogràfica del meu telèfon mòbil. 

Aquí teniem dues opcions (hi havia una variant de IV i una un poc més complicada de V) i varem triar sa mes difícil. Tots dos ho duiem molt be i estàvem passant molt de gust. Axí, mos varem preparar per afrontar el darrer llarg amb es Col.lega davant de sa corda. El primer pas era complicadet (de V) i es fenómeno el va haver de fer encara mes complicat per no tocar una pedra enorme que estava aguantada amb saliva just damunt on jo tenia la reunió montada. Va ser un llarg un poc difícil de assegurar, però aquest homo té un nivell molt superior i el va treure amb el minim de seguros, fent una pujadeta per un bloc encara més complicada i col·locant allà un friend perquè jo no me pogués escaquetjar! 

Arribant a la tercera reunió. El pati que es veu darrere ja era espectacular!

Per fi, al Cim!!

Foto de Cim. 

 Un pic a la tercera reunió, i havent deixat la via neta de material, ens varem llevar els moixos i varem pujar amb les botes. Després de disfrutar el cim, varem començar la baixada per una rosseguera, varem recuperar el mateiral del depòsit que havíem fet i varem tirar cap al cotxe, acabant sa festa amb una bona pizza i dues cervessetes ben fresques.